dijous, 27 de desembre del 2012

Reflexió cinematogràfica

1)     Reflexions cinematogràfiques de la Síndrome d’Asperger per fer difusió a la societat en general.
“Adam: Una historia sobre dos extraños, uno, algo más extraño que el otro”
Penso que és realment una pel·lícula molt aconseguida on, es plantegen els handicaps més rellevants en els subjectes afectats per aquesta síndrome. A més, en tot moment es tracta el tema amb molt de respecte i de forma molt realista en la que es reflexa no només allò que pot suposar una dificultat per al dia de la persona SA sinó també totes potencialitats que té el protagonista.
A més, el que sembla molt interessant i que han tingut molt en compte a l’hora de realitzar aquesta pel·lícula ha estat el fet de representar tots i cadascun dels personatges que envolten el protagonista.
Per una part trobem a la companya sentimental de l’Adam. Penso que aquesta noia representa la família del subjecte SA. El seguit d’emocions que l’envaeixen, les ganes de tirar endavant amb la SA però al mateix temps els moments de ràbia, de decepció i desesperació en verure les dificultats que té l’Adam tot i l’estimació que li té. A més, és qui ha estat capaç de poder veure en el protagonista no només les seves dificultats sinó de reconèixer les seves potencialitats. És capaç d’enamorar-se i de sentir admiració per l’Adam.
D’altra banda, trobem a l’amic del pare de l’Adam, un senyor de raça negra que no apareix gaire a la pel·lícula, fa intervencions breus però en cap moment desapareix de la seva vida. L’ajuda a fer reflexions, li dóna consells i l’acompanya en qualsevol moment de la seva vida. És qui creu de forma incondicional amb l’Adam i, intervé constantment en la seva vida sense crear-li dependència. A més, tracta al noi amb naturalitat sense caure en l’actitud paternalista ni assistencialista. Penso que és aquest personatge qui representa la figura del professional de la psicopedagogia.
Per últim, ens trobem amb els pares de la Liz.  Una família convencional, amb una estructura familiar estàndard i que mai havien pensat en la diversitat existent en les necessitats de les persones fins que la seva filla ens endinsa en aquest món. Penso que aquests, sobretot el pare, representen la societat en general i la manca de difusió de la SA. La societat que no compren les diferències entre les persones i la necessitat de l’Adam de ser integrat a la societat amb naturalitat com a clar exponent de la diversitat.

AVALUACIÓ

Evidentment, la idea general i preconcebuda que tans abans de començar el període de pràctiques, sofreix algun canvi interessant. D’entrada sembla que “t’has de menjar el món”, les ganes i l’èmfasi que hi poses en realitzar la teva feina el millor possible o el màxim de les teves possibilitats fa pensar que no és feina fàcil però penses potser incrèdulament que els avenços amb els nens i joves que tractes seran més ràpids del que poden arribar a ser en realitat.
Encara que en som conscients, a la pràctica necessites veure millores en aquests nens només en el transcurs dels tres mesos que dura l’estada de les pràctiques al centre.
Poc a poc, t’adones que, a mesura que vas coneixent als nens i joves et familiaritzes amb el context de les pràctiques, vas enentent la seva realitat quotidiana, les seves dificultats i, poc a poc, també les seves potencialitats.
Una de les idees més interessants que ha evolucionat durant la meva estada de pràctiques són les possibilitats d’intervenció del psicopedagog. D’entrada sembla fàcil pensar que, el context determinarà la teva intervenció i, en cap cas penso que no sigui així però, aquesta intervenció en un context de pràctica privada de la professió del psicopedagog t’ofereix múltiples possibilitats que no només tenen a veure amb les necessitats dels nens sinó que també estan relacionades amb la crativitat i amb l’especificitat d’aquest, la formació contínua i el reciclatge professional com a eines de qualitat.
Es tracta d’un context ampli on la intervenció no està tant marcada pels protocols burocràtics sinó més bé per la impliciació professional i en la qualitat de la intervenció d’aquest. És possible doncs treballar des de diferents metodologies.
Ha estat doncs, una sorpresa gratificant que d’entrada desconeixia i t’encoratja no només a seguir treballant sinó també a apostar per la formació contínua.
Una de les dificultats importants ha estat poder parlar obertament sobre la Síndrome d’Asperger amb els nens i joves, ja que no tots els adolescents són conscients de la seva afectació, de les seves potencialitats i de les seves dificultats. Això ha suposat que en algun moment donat no haguem pogut treballar de forma desitjable.
Aquesta situació “tabú” per a alguns d’aquests nens passa per una primera fase d’acceptació no superada atès que, són els pares en primera instància els que no acaben d’acceptar ben bé quina és la dificultat del seu fill.
La dificultat la té la família per poder fer entendre als joves les seves dificultats i la necessitat i els beneficis de l’assistència al servei. Moltes d’aquestes famílies continuen pensant que es tracta d’un problema d’assetjament escolar vers el seu fill per part dels companys, d’un tema de timidesa o, fins i tot d’altres, arriben a verbalitzar que, el seu fill “no té res”.

La meva estada al centre on he realitzat les pràctiques han estat uns mesos per conèixer i endinsar-me en el món de l’Asperger que d’altra manera hagués estat difícil. No només pels coneixements teòrics de la tutora de pràctiques i també de la meva implicació en la recerca de material teòric-pràctic sinó que, a més a més, per la possiblitat de poder trobar-me amb nens i famílies reals que han estat un suport imprescindible per al meu aprenentatge.
Amb ells he pogut repassar tot allò que, fins ara havia estat un aprenentatge teòric i amb que, fins ara, sempre quedava el dubte de, és realment aplicable tot això que estic estudiant?
A més, el fet de poder relacionar-te professionalment amb les famílies d’aquests nens, pots entendre com se senten, quin és el seu entorn més directe, com els afecta el fet de tenir un fill Asperger, quines són les seves demandes i les seves necessitats que, d’alguna manera o altra també necessiten ser ateses no només pel benestar d’aquests sinó per poder atendre millor als seus fills, és precisament allò del, com cuidar-se per poder cuidar als altres.
Tot i això, fruit d’aquesta reflexió sempre s’acudeixen propostes de millora interessants, d’entre les que ressalto i comparteixo amb vosaltres les següents:
·         La necessitat de difusió d’aquesta Síndrome. Per tal que, la societat en general però, sobretot, els professionals dels diferents àmbits (escola, activitats esportives, etc.) que tenen relació amb nens i joves SA puguin arribar a entendre la seva realitat i, ajudar-los en la seva difícil tasca de conviure en societat i relacionar-se amb els altres.
·         Fruit de la intervenció de nens i joves afectats per la Síndrome d’Asperger, sorgeix també la necessitat implícita d’una intervenció sistemàtica amb el conjunt de la família i l’entorn més proper del nen. Com hem vist, el grau d’implicació de les famílies davant d’una situació com la que viuen aquests nens no és el mateix però, el que més preocupa és que tampoc és sempre el més desitjat. Així doncs, una possible proposta seria la de poder crear una escola de pares dels nens i joves Asperger. Sabem que existeixen diferents associacions de pares i familiars entorn a aquesta sídrome, però de totes maneres, el que jo proposo és un grup de pares que poguessin trobar suport a les dificultats concretes del seu fill; és a dir, allò que l’Associació corresponent no és capaç d’assumir.

Nens de primària amb la Síndrome d'Asperger

En aquest cas es tracta d’un nen amb una edat evolutiva ben diferent a les treballades habitualment. En aquest cas és un nen de sis anys amb diagnòstic de Síndrome d’Asperger.

Intervenció psicopedagògica conjunta amb nens SA de primària

Perfil del destinatari: En Joan és un nen de sis anys que forma part d’una família molt conscient de l’afectació del seu fill. Aquesta família es troba en un moment d’acceptació de la situació en la que es troba immersa tant ells com el seu propi fill en què col·laboren tots per poder el donar suport necessari que requereix el seu fill.
Els objectius específics d’intervenció amb aquest nen s’estan complint amb una certa previsió. L’evolució és lenta i esperem que el seu sostre arribi més aviat.

Objectius específics:
-          Potenciar el desenvolupament socio-emocinal i comunicatiu adaptat als diferents contextos en els que es mou el nen durant el seu dia a dia.  Es tracta doncs, de donar prioritat a l’aprenentatge d’habilitats conversacionals, és a dir, funcions comunicatives variades, respecte pel torn de paraula, atenció a l’altre i escolta activa, ser capaç de concentrar-se en n tema i també d’habilitats socials com, el fet de prendre iniciativa en una relació ja sigui amb l’adult amb el grup d’iguals, augmentant de la comprensió social i la resolució de conflictes interpersonals. Podem agrupar el treball de les habilitats socials en cinc grans grups:

·        Habilitats bàsiques d’intervenció social.
·        Habilitats de relacionar-se amb els adults.
·        Habilitats de relació amb els companys.
·        Habilitats de resolució de problmemes interpersonals.
·        Habilitats relacionades amb sentiments, emocions, sentit de l’humor i autoconcepte.

-          Potenciar i millorar la psicomotricitat fina i gruixuda atès que es tracta de nens maldestres i l’estimulació cognitiva. En aquest cas, no adjuntem cap tipus d’activitat atès que es tracta d’una elecció pròpia del professional, sempre tenint en compte l’edat del nen. Per treballar això emprarem les següents activitats:

·        Juguem a futbol amb plastilina (psicomotricitat fina).
·        Joc de taula de laberints (psicomotricitat fina).
·        Juguem a bàsquet (psicomotricitat gruixuda).
·        Sopes de lletres.
·        Buscar les diferències.
·        Dibuixos simètrics.

-          Lectura de contes:

·        Treballem la comprensió lectora.
·        El reconeixement dels sentiments i les emocions dels personatges dels contes i també amb fotografies de personatges reals per tal de poder identificar l’expressió facial i els gestos que hem de tenir en compte a l’hora de poder reconèixer les emocions i empatitzar amb els altres.

-          Joc simbòlic i jocs de taula:

·        El restaurant.
·        El parxís.
·        La oca.

diumenge, 25 de novembre del 2012

Estratègies per als educadors

 ESTRATÈGIES PER ALS EDUCADORS


A contínuació presento algunes estratègies que els educadors haurien de tenir en compte per tal que els alumnes amb SA treguin el major rendiment escolar.


- Treballar en temps Asperger: Modificar les exigències, reduir o eliminar l'escriptura manual, evitar les presses. 
- Controlar l'ambient
- Preparar-lo per als possibles canvis
- Educar la relaxació
- Utilitzar activitats relaxants i estimulants
- Distribuir l'agenda
- Utilitzar suports visuals
- Simplificar el llenguatge
- Ajudar a entendre les "Frases Fetes"
- Ensenyar explícitament les normes ocultes
- Ser generós amb els premis
- Fomentar la comprensió
- Proporcionar seguretat
- Reduir l'ansietat

Els alumnes amb SA viuen en un món que de vegades és imprescindible per a ells i, per tant, és estressant. Per ajudar-los a controlar el seu potencial, els educadors els ajudaran a entendre el món que els envolta proporcinant-los estratègies que els donin suport i èxit.

Vídeo 2

Aquí us poso un nou link on també queda molt clar què és i en què consisteix la Síndrome d'Asperger:

http://www.youtube.com/watch?v=7s3tO7_Yo0M&feature=related

vídeo 1

Aquí us poso un link d'un vídeo sobre l'Asperger foça interessant que resumeix molt bé què és l'Asperger:

Activitat 5

Aquí us presento un joc molt interessant per fomentar les habilitats socials. Ja sabem que els nens i nenes amb la Síndrome d'Asperger presenten nombroses carències pel que fa a les habilitats socials i, nosaltres, hem de fomentar-ho.
Es tracta de llegir les targetes en les què es presenta un cas, normalment és un conflicte, i el nen o nena amb la SA ha de respondre les següents preguntes: 
- Com se sent el nen o nena que sofreix algun tipus de problema?
- Quines coses pot pensar en aquell moment?
- Quina alternativa té?


Amb aquest joc es posa en pràctica l'empatia. A més a més, també els ajuda a solucionar conflictes propis de la vida quotidiana en els que es poden trobar molt fàcilment. 











Podem dir que aquest joc és molt productiu i en podem treure el màxim rendiment, ja que totes les situacions que es presenten per resoldre estan a l'abast d'adolescents i són conflictes que es troben en el seu dia a dir. 
Treballar l'empatia amb nens i nenes amb la SA afavoreix les seves habilitats socials.





dimarts, 13 de novembre del 2012

Activitat 4


TREBALLEM LES HABILITATS PRAGMÀTIQUES

El material que tot seguit presento per tal de treballar les habilitats pragmàtiques en aquest cas, és extret del llibre de Monfort i Monfort anomenat "En la Mente".
En aquest cas es presenta el matertial amb l'objectiu que ells mateixos puguin trobar les diferències i les similituds entre ambdós situacions que, aparentment semblen iguals. 
Quins són els motius que fan pensar que no ho són? Per què? Quina escena representen els personatges en cadascuna de les vinyetes? Què podria estar passant?
Es tracta d'una activitat que, aparentment per a joves de 11 a 13 anys hauria de ser força fàcil de resoldre. En canvi, per als adolescents amb SA és un repte important. 
Evidentment, en allò que mostren més dificultat és en el fet de poder identificar els trets diferencials que fan que les dos vinyetes siguin diferents, sobretot els que tenen a veure amb el rostre del personatge.
a més, quan se'ls demana que expliquin què és el que podria estar succeint per tal que els personatges realitzessin diferents expressions, proposen situacions d'elaboració bastant senzilla i en la que, no existeix càrrega emocional.





Activitat 3

Tenint en compte la importància que té treballar l'empatia tant en infants com en adolescents, a continuació, presento un conte que he treballat amb la noia que té la Síndrome d'Asperger. 


AVENTURES DE L’ ESTIU

Aquest estiu, la Joana ha fet el que li agrada més del món: fer nous amics.
El xalet on ha passat les vacances està envoltat de cases on hi viuen molts xiquets i xiquetes,
A la seva colla gairebé tot són xiquets, llevat de la Laia, la germaneta d’en Pol, que els segueix
per tot arreu, encara que de vegades els destorba una mica, perquè encara és petita i vol fer
tot el que fan ells. Els altres són: en Pol, que ja l’hem dit, en Bruno, el seu cosí, i l’Adrià, que
té un gos enorme, tot blanc i molt espavilat, que no els deixa per res del món.
A la Joana li encanta aquest gos, perquè a casa mai li han deixat tenir-ne un, i l’estima tant
que no sabria dir si és més amiga d’ell que d’Adrià i tot. Es podria dir que per jugar i estar
amb el gos s’ha fet tan amiga de l’Adrià, encara que ara ja s’han fet inseparables.
S’ho han passat molt bé, els xalets estan en una zona on hi passen pocs cotxes i tenen molts
espais per a jugar, i piscines per a banyar-se, poden anar amb bici, i inventar-se mil-i-una
històries i aventures que viuen apassionadament, com si els passessin de veritat.
Però (a la vida sempre hi ha un però.....) per allí hi ha una altra colla ( es diuen els valents) que
sempre els està fastiguejant. Sembla que només s’ho passen bé fent la vida impossible a la
colla de la Joana.
Les que “manen” d’aquesta colla, la Clara i la Sofia, que són les més grans, sempre estan
espiant als altres i pensant com els poden “xafar” tots els plans. L’Arnau, el germanet de la
Clara, en Pep i la Glòria, que són més petits, fan tot el que els diuen les grans, i es deixen
portar fàcilment per on elles els diuen
Un dia, quan la colla de la Joana anava tranquil·lament per un caminet buscant cargols, la Clara
i els seus companys van començar a tirar-li pedres al gos. Alguna pedra el va tocar, el gos va
ganyolar, i quan la Joana i l’Adrià ho van veure, també van agafar pedres, i van començar a
tirar-los-hi. Els petits dels dos bàndols s’hi van afegir i allò va acabar en una forta batalla que
només es va acabar quan l’Arnau va rebre una pedrada al front que li va fer un trau que no li
parava de sagnar. Bruno també va acabar amb el genoll pelat perquè va caure a terra damunt
d’unes pedres.
Tots dos, plorant, se’n van anar a buscar els pares, que van acudir al “lloc dels fets” i se’ls van
endur a tots cap a casa, i els van castigar amb una setmana sense banyar-se i sense tele.
Però no us penseu que això les va escarmentar, no.
Un altre dia, els de la colla de la Joana van agafar les bicicletes per fer una excursioneta fins
un turonet que hi havia per allà a prop. La Glòria i en Pep, que els havien espiat, van dir-ho a
Sofia, i ja em veus a tota la colla dels “valents” (dels “dolents”, diria jo) agafant també les
bicis i seguint-los. Quan van arribar al lloc, mentre l’Adrià, en Pol, Bruno i la Joana (la Laia,
que no sabia anar amb bici es va quedar a casa) estaven tan tranquils berenant, els altres van
punxar-los una roda de cada bici
La Joana i els seus amics van haver de tornar a casa a peu, amb la bici a la mà. Van arribar-hi
gairebé de nit, i els pares, que ja patien per si els havia passat alguna cosa, els van tornar a
castigar fort. En canvi, els culpables es van lliurar del càstig, perquè ningú sabia qui ho havia
fet.
Però el més fort va ser la trampa. No contentes encara amb els càstigs que havien tingut, i
sempre pensant com podien fer més mal, van pensar en fer una trampa al mig del bosquet on
la colla de la Joana anava a jugar sempre. La van tapar amb fulles perquè no es notés i es van
amagar per allí a prop per veure què passava.
Els altresanaven xerrant sense presses, però en Roc, el gos, que sempre corria al davant
d’ells, va ser el primer que va ensopegar i va caure a dintre. El forat o era molt fondo,però el
gos no podia sortir i no parava de ganyolar
Quan ho v veure, Adrià va córrer cap al forat per a treure’l, amb tan mala sort que va
ensopegar amb una branca i va caure d’esquena damunt d’unes roques. Es va fer molt de mal i
no es podia aixecar. Joana va treure el gos del forat (que no s’havia fet res) i amb en Pol, i
Bruno, van intentar que Adrià es posés dret, però no podien. Joana va enviar a Pol, Bruno i la
Laia a casa, a buscar ajuda.
La Clara i els seus van sortir dels seus amagatalls i, espantats i penedits pel que havien fet, es
van disculpar, i mentre Sofia anava amb la bici a buscar els pares (va pensar que hi arribaria
abans que els petits) Clara i els altres intentaven que Adrià mogués les cames. Per desgràcia,
no podia fer-ho. Van arribar els pares i l’ambulància, i se’l van emportar cap a l’hospital.
Pocs dies després, van saber que els pares de l’Adrià estaven molt preocupats perquè els
metges els havien dit que no podria caminar més si no l’operaven. Però l’operació i la clínica
valien molts diners, diners que ells no tenien, i no podrien fer-ho.
Tots es van quedar molt preocupats, però la Clara a proposar fer alguna cosa per recollir
diners i ajudar a pagar l’operació. Tots hi van estar d’acord, i, com si fossin de la mateixa
colla, van començar a llençar idees de coses que podien fer.
De tot el que van dir, van decidir muntar una TOMBOLA, amb coses que recollirien de tots els
veïns que volguessin col·laborar.
Van fer cartells, dibuixats i pintats per ells, per cridar l’atenció de la gent, que deien així:
GRAN TOMBOLA
“Pel demà de l’Adrià, enganxa’t a jugar”
Van repartir els cartels per tot el barri, i, amb l’ajuda dels pares i una furgoneta, anaven
recollint coses per tot el veïnat, i fins i tot pel poble del costat
La gent va col·laborar de debò, i els donava de tot: nines, cotxes, altres joguines, llibres,
CD’S, cafeteres, planxes, jocs de tovalloles, MP3, roba de vestir, una hamaca per a penjar als
arbres, bicicletes, pilotes, i fins i tot algun balancí que algú tenia arraconat i no sabia on
posar.....
Van ser uns dies de molta feina, però treballaven amb il·lusió, tos junts, grans i petits,
recollint, classificant, ordenant i..... finalment va arribar el dia d’obrir la tómbola en un dels
jardins
L’Adrià, que ja havia sortit de l’hospital, va poder anar a la inauguració, amb cadira de rodes, i
tots els seus amics van estar molt contents
La tómbola va ser tot un èxit, es van vendre totes les butlletes, però, quan van comptar els
diners que havien aconseguit, es van adonar que no n’hi havia prou, si comparaven amb el que
necessitaven. Es van desanimar i es van posar tristos
I quan estaven a punt d’anar-se’n cap a casa, va arribar una veïna, molt coneguda per la Joana,
que anava molts cops a casa seva a fer-li companyia i es passava llargues estones contemplant
la seva bassa de peixets i donant-los menjar. Era una dona vídua, vella, que tenia fama de ser
molt rica, la senyora Teresina.
“Encara sóc a temps de col·laborar? Estava buscant això, i no ho trobava”, va dir, mostrantlos
un talonari de talons del banc.
“Sí !!” van dir tots alhora
“Us porto això, per veure si acabo d’arrodonir el que heu recollit” – I els va donar un taló amb
una bona quantitat de diners
“Ara sí que en tindrem prou”, va dir la Clara
“Entre tots ho hem aconseguit”, va cridar Sofia
“Visca !!”, cridaven tots els petits
I en Pol va dir, fent un petó a l’Adrià: Ara podràs curar-te
La Joana, abraçant ben fort a l’Adrià, va dir: ”I, a més, ens hem fet tots amics”
I el gos, com si entengués el què passava, va dir: “Bub, bub, bub”
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat. 

TEXT: Isabel Blanch Mauri

VALORACIÓ:
Val a dir que no ha estat fàcil que prestés atenció a tota l'explicació de conte però un cop finalitzat he observar que ha captat l'atenció amb alguns detalls poc importants.
Un cop finalitzada l'explicació hem treballat i dialogat des de la perspectiva d'alguns personatges que apareixen en el conte donant l'opinió sobre com ha actuat, si s'hagués pogut millorar alguna cosa, com se sent, etc. 

dimarts, 6 de novembre del 2012

Activitat 2

ENS EMOCIONEM

L'objectiu fonamental que pretenem treballar amb aquesta activitat ha estat la intervenció en aspectes relacionats amb el llenguatge no verbal, l'expressió d'emocions i sentiments.
L'activitat es planteja després d'haver pogut establir conversació amb la participant del taller.
És arran del comentari sobre qualsevol tema espontani que proposa la jove, quan aprofitem per presentar les fotografies. Així doncs, l'adolescent ha de relacionar la situació sobre la qual s'està debatin amb la il·lustració que pensa que millora la resposta. 
A més, una segona activitat que es va proposar aprofitant algunes de les fotografies presentades és una bateria de preguntes com les següents:

- Quina emoció representa la fotografia?
- Per què penses què és així? Hi ha gestos que t'ho fan pensar?
- Penses que aquesta mateixa fotografia podria representar alguna altra emoció diferent?
- T'has trobat mai en alguna situació en la que t'hagis sentit com el jove o la jove de la fotografia? 

Aquestes són algunes de les fotografies emprades:








És interessant observar la dificultat amb la que es troben aquests joves quan se'ls proposa que puguin analitzar les fotografies.
D'entrada, tot i que no els és fàcil, tampoc els costa en excés el fet de poder reconèixer i relacionar les emocions dels nens que es representen en les fotografies.
Tot i així, el que més els costa és el fet d'haver de relacionar-ho amb vivències i situacions personals i quotidianes en les que hagin pogut experimentar algunes de les emocions que es representen.
En el cas que ho facin, acostumen a ser situacions molt senzilles pròpies de nens més petits. 

Activitat 1

FRASES FETES PER TREBALLAR LES METÀFORES (treball del llenguatge no literal)

L'objectiu específic de treballar amb aquesta activitat ha estat la literalitat que caracteritza els joves amb la Síndrome d'Asperger. 
Sempre és enriquidor veure com, amb l'edat que tenen, encara molts d'ells no són capaços d'entendre algunes metàfores. Molts diuen que les han escoltat en alguna ocasió o els són familiars però, la major part d'elles no les entenen, tot i així, jan après a viure amb aquesta dificultat. 
Amb la lectura i el suport per aprendre el significat de cadascuna d'aquestes frases, hem col·laborat amb la interiorització d'aquestes metàfores amb la intenció que quan les tornin a escoltar entenguin el seu significat atès que, gràcies a la seva capacitat humorística són capaços de fer-ho. 
Molt més difícil és pretendre que ells les integrin al seu vocabulari i a l'acte comunicatiu amb només tres mesos que he pgut estar amb ells.

Alguns exemples de frases fetes utilitzades:

(llengua catalana):
 
- Qui no corre, vola!
- On poso l'ull, poso la bala.
- És una víbora.
- És una màquina.
- Estàs amb bones mans.
- Tenir sang freda.
- Estic més avorrit que una ostra.

(llengua castellana):

- Me queda como anillo al dedo!
- Estoy de ti hasta el moño.
- Ni como ni deja comer!
- Con las manos en la masa!
- Perro ladrador, poco mordedor.
- Se te va a caer el pelo.
- Te lo digo con la mano en el corazón.
- No es oro todo lo que reluce.
- Más vale pájaro en mano, que ciento volando.
- Me he quedado frito.






dimarts, 30 d’octubre del 2012

Anàlisi del context

Després d'unes setmanes al centre realitzant les meves pràctiques, puc fer una petita descripció del context d'intervenció amb aquests nens i joves.
Cal dir que l'objectiu fonamental del meu treball és l'observació i intervenció amb nens afectats per aquesta Síndrome referint-me a l'anàlisi transversal per saber com afecta en les diferents etapes evolutives de cada subjecte.
Per tant, la meva intervenció té a veure a com afecta i com s'intervé amb aquests nens al llarg de la seva vida tenint en compte les dificultats que suposa, tant a nivell d'habilitats socials, de llenguatge i de motricitat.
Cal tenir en compte però que, el context no només és divers per les diferències que els separen tot i sofrir la mateixa Síndrome tenint en compte que no tots es troben en el mateix grau d'afectació i no solament entre ells varia l'edat sinó que, existeixen altres variables que també afecten, com són: la implicació i el grau d'acceptació familiar per l'afectació del seu fill, la consciència que té cada subjecte de la síndrome, la importància i la necessitat que veu la família per l'assistència a recursos terapèutics i d'intervenció, etc.
Consqüentment, ens endinsem en un context més complex del que ens podriem arribar a imaginar no només pel que suposa l'afectació sinó per tot allò que envolta al subjecte en qüestió. 



 

Característiques dels alumnes amb la Síndrome d'Asperger


CARACTERÍSTIQUES DELS ALUMNES

- Dificultats en la comprensió social i habilitats socials
- Aspectes sensorials (espai personal, sons/sorolls, moviment, tàctil, gust, olors, llum, temperatura)
- Tot sovint es relacionen millor amb adults o nens més petits que amb els seus iguals .
- Dificultats en comprendre i utilitzar el llenguatge corporal  (contacte ocular, gestos y expressió  facial)
- Les habilitats expressives tot sovint emmascaren problemes de comprensió
- Poden aprendre coses “com lloros” sense comprendre el contingut
- No solen demanar clarificació
- Interpreten el llenguatge literalment
- Dificultats en comprensió i anàlisi dels sentiments
- Solen mostrar poc interès envers els altres.
- Fortes preferències en les mateixes coses.
- Dediquen excessiu temps i energia en els seus especials interessos.
- Dificultats d’atenció
- Pobres habilitats d’organització.
- Problemes per regular les seves emocions
- Dificultats en escriure a mà.
-  Dificultats en la motricitat gruixuda.

Els alumnes amb SA/AAF viuen en un món que sovint és trencadís e impredictible per a ells i, per tant, estressant. Per a ajudar-los a trovar el seu potencial, els educadors ajudaran a aquests alumnes fent-los entendre el món que els envolta i proporcionant-els-hi estratègies i suports que els hi donin independència i èxit.


Què és la Síndrome d'Asperger?


A grans trets, La Síndrome d’Asperger és un trastorn sever del desenvolupament que esdevé una alteració neurobiològica determinada en el processament de la informació. Les persones afectades tenen un aspecte i una intel·ligència normal o fins i tot superior a la mitjana. Presenten un estil cognitiu particular i unes habilitats especials en àrees restringides.
La Síndrome d’Asperger es manifesta de diferents maneres en cada individu però tots tenen en comú les dificultats per a la interacció social, especialment amb persones de la mateixa edat, alteracions dels patrons de comunicació no-verbal, interessos restringits, inflexibilitat cognitiva i comportamental, dificultats per a l’abstracció de conceptes, coherència central dèbil en beneficis del processaments dels detalls, interpretació literal del llenguatge, dificultats en les funcions executives i de planificació, la interpretació dels sentiments i emocions alienes i pròpies.
Suposa una discapacitat per entendre el món social, que dóna origen a comportaments socials inadequats proporcionant-los a ells i a les seves famílies problemes en tots els àmbits. Els dèficits socials estan presents en aspectes del llenguatge tals com dificultats en el ritme de conversació i freqüentment alterats per la prosòdia (entonació, volum, timbre de veu, etc.). Així mateix solen ser disfuncionals els patrons de contacte ocular, gestual, etc. En la majoria dels casos existeixen dificultats en la coordinació motora.
És un trastorn molt freqüent, poc conegut entre la població general i fins i tot per molts professionals. Es troba enquadrat als Trastorns d’Aspectre Autista, tot i que per les seves competències intel·lectuals i lingüístiques es mantenen com una entitat diferenciada de l’autisme clàssic.