diumenge, 25 de novembre del 2012

Estratègies per als educadors

 ESTRATÈGIES PER ALS EDUCADORS


A contínuació presento algunes estratègies que els educadors haurien de tenir en compte per tal que els alumnes amb SA treguin el major rendiment escolar.


- Treballar en temps Asperger: Modificar les exigències, reduir o eliminar l'escriptura manual, evitar les presses. 
- Controlar l'ambient
- Preparar-lo per als possibles canvis
- Educar la relaxació
- Utilitzar activitats relaxants i estimulants
- Distribuir l'agenda
- Utilitzar suports visuals
- Simplificar el llenguatge
- Ajudar a entendre les "Frases Fetes"
- Ensenyar explícitament les normes ocultes
- Ser generós amb els premis
- Fomentar la comprensió
- Proporcionar seguretat
- Reduir l'ansietat

Els alumnes amb SA viuen en un món que de vegades és imprescindible per a ells i, per tant, és estressant. Per ajudar-los a controlar el seu potencial, els educadors els ajudaran a entendre el món que els envolta proporcinant-los estratègies que els donin suport i èxit.

Vídeo 2

Aquí us poso un nou link on també queda molt clar què és i en què consisteix la Síndrome d'Asperger:

http://www.youtube.com/watch?v=7s3tO7_Yo0M&feature=related

vídeo 1

Aquí us poso un link d'un vídeo sobre l'Asperger foça interessant que resumeix molt bé què és l'Asperger:

Activitat 5

Aquí us presento un joc molt interessant per fomentar les habilitats socials. Ja sabem que els nens i nenes amb la Síndrome d'Asperger presenten nombroses carències pel que fa a les habilitats socials i, nosaltres, hem de fomentar-ho.
Es tracta de llegir les targetes en les què es presenta un cas, normalment és un conflicte, i el nen o nena amb la SA ha de respondre les següents preguntes: 
- Com se sent el nen o nena que sofreix algun tipus de problema?
- Quines coses pot pensar en aquell moment?
- Quina alternativa té?


Amb aquest joc es posa en pràctica l'empatia. A més a més, també els ajuda a solucionar conflictes propis de la vida quotidiana en els que es poden trobar molt fàcilment. 











Podem dir que aquest joc és molt productiu i en podem treure el màxim rendiment, ja que totes les situacions que es presenten per resoldre estan a l'abast d'adolescents i són conflictes que es troben en el seu dia a dir. 
Treballar l'empatia amb nens i nenes amb la SA afavoreix les seves habilitats socials.





dimarts, 13 de novembre del 2012

Activitat 4


TREBALLEM LES HABILITATS PRAGMÀTIQUES

El material que tot seguit presento per tal de treballar les habilitats pragmàtiques en aquest cas, és extret del llibre de Monfort i Monfort anomenat "En la Mente".
En aquest cas es presenta el matertial amb l'objectiu que ells mateixos puguin trobar les diferències i les similituds entre ambdós situacions que, aparentment semblen iguals. 
Quins són els motius que fan pensar que no ho són? Per què? Quina escena representen els personatges en cadascuna de les vinyetes? Què podria estar passant?
Es tracta d'una activitat que, aparentment per a joves de 11 a 13 anys hauria de ser força fàcil de resoldre. En canvi, per als adolescents amb SA és un repte important. 
Evidentment, en allò que mostren més dificultat és en el fet de poder identificar els trets diferencials que fan que les dos vinyetes siguin diferents, sobretot els que tenen a veure amb el rostre del personatge.
a més, quan se'ls demana que expliquin què és el que podria estar succeint per tal que els personatges realitzessin diferents expressions, proposen situacions d'elaboració bastant senzilla i en la que, no existeix càrrega emocional.





Activitat 3

Tenint en compte la importància que té treballar l'empatia tant en infants com en adolescents, a continuació, presento un conte que he treballat amb la noia que té la Síndrome d'Asperger. 


AVENTURES DE L’ ESTIU

Aquest estiu, la Joana ha fet el que li agrada més del món: fer nous amics.
El xalet on ha passat les vacances està envoltat de cases on hi viuen molts xiquets i xiquetes,
A la seva colla gairebé tot són xiquets, llevat de la Laia, la germaneta d’en Pol, que els segueix
per tot arreu, encara que de vegades els destorba una mica, perquè encara és petita i vol fer
tot el que fan ells. Els altres són: en Pol, que ja l’hem dit, en Bruno, el seu cosí, i l’Adrià, que
té un gos enorme, tot blanc i molt espavilat, que no els deixa per res del món.
A la Joana li encanta aquest gos, perquè a casa mai li han deixat tenir-ne un, i l’estima tant
que no sabria dir si és més amiga d’ell que d’Adrià i tot. Es podria dir que per jugar i estar
amb el gos s’ha fet tan amiga de l’Adrià, encara que ara ja s’han fet inseparables.
S’ho han passat molt bé, els xalets estan en una zona on hi passen pocs cotxes i tenen molts
espais per a jugar, i piscines per a banyar-se, poden anar amb bici, i inventar-se mil-i-una
històries i aventures que viuen apassionadament, com si els passessin de veritat.
Però (a la vida sempre hi ha un però.....) per allí hi ha una altra colla ( es diuen els valents) que
sempre els està fastiguejant. Sembla que només s’ho passen bé fent la vida impossible a la
colla de la Joana.
Les que “manen” d’aquesta colla, la Clara i la Sofia, que són les més grans, sempre estan
espiant als altres i pensant com els poden “xafar” tots els plans. L’Arnau, el germanet de la
Clara, en Pep i la Glòria, que són més petits, fan tot el que els diuen les grans, i es deixen
portar fàcilment per on elles els diuen
Un dia, quan la colla de la Joana anava tranquil·lament per un caminet buscant cargols, la Clara
i els seus companys van començar a tirar-li pedres al gos. Alguna pedra el va tocar, el gos va
ganyolar, i quan la Joana i l’Adrià ho van veure, també van agafar pedres, i van començar a
tirar-los-hi. Els petits dels dos bàndols s’hi van afegir i allò va acabar en una forta batalla que
només es va acabar quan l’Arnau va rebre una pedrada al front que li va fer un trau que no li
parava de sagnar. Bruno també va acabar amb el genoll pelat perquè va caure a terra damunt
d’unes pedres.
Tots dos, plorant, se’n van anar a buscar els pares, que van acudir al “lloc dels fets” i se’ls van
endur a tots cap a casa, i els van castigar amb una setmana sense banyar-se i sense tele.
Però no us penseu que això les va escarmentar, no.
Un altre dia, els de la colla de la Joana van agafar les bicicletes per fer una excursioneta fins
un turonet que hi havia per allà a prop. La Glòria i en Pep, que els havien espiat, van dir-ho a
Sofia, i ja em veus a tota la colla dels “valents” (dels “dolents”, diria jo) agafant també les
bicis i seguint-los. Quan van arribar al lloc, mentre l’Adrià, en Pol, Bruno i la Joana (la Laia,
que no sabia anar amb bici es va quedar a casa) estaven tan tranquils berenant, els altres van
punxar-los una roda de cada bici
La Joana i els seus amics van haver de tornar a casa a peu, amb la bici a la mà. Van arribar-hi
gairebé de nit, i els pares, que ja patien per si els havia passat alguna cosa, els van tornar a
castigar fort. En canvi, els culpables es van lliurar del càstig, perquè ningú sabia qui ho havia
fet.
Però el més fort va ser la trampa. No contentes encara amb els càstigs que havien tingut, i
sempre pensant com podien fer més mal, van pensar en fer una trampa al mig del bosquet on
la colla de la Joana anava a jugar sempre. La van tapar amb fulles perquè no es notés i es van
amagar per allí a prop per veure què passava.
Els altresanaven xerrant sense presses, però en Roc, el gos, que sempre corria al davant
d’ells, va ser el primer que va ensopegar i va caure a dintre. El forat o era molt fondo,però el
gos no podia sortir i no parava de ganyolar
Quan ho v veure, Adrià va córrer cap al forat per a treure’l, amb tan mala sort que va
ensopegar amb una branca i va caure d’esquena damunt d’unes roques. Es va fer molt de mal i
no es podia aixecar. Joana va treure el gos del forat (que no s’havia fet res) i amb en Pol, i
Bruno, van intentar que Adrià es posés dret, però no podien. Joana va enviar a Pol, Bruno i la
Laia a casa, a buscar ajuda.
La Clara i els seus van sortir dels seus amagatalls i, espantats i penedits pel que havien fet, es
van disculpar, i mentre Sofia anava amb la bici a buscar els pares (va pensar que hi arribaria
abans que els petits) Clara i els altres intentaven que Adrià mogués les cames. Per desgràcia,
no podia fer-ho. Van arribar els pares i l’ambulància, i se’l van emportar cap a l’hospital.
Pocs dies després, van saber que els pares de l’Adrià estaven molt preocupats perquè els
metges els havien dit que no podria caminar més si no l’operaven. Però l’operació i la clínica
valien molts diners, diners que ells no tenien, i no podrien fer-ho.
Tots es van quedar molt preocupats, però la Clara a proposar fer alguna cosa per recollir
diners i ajudar a pagar l’operació. Tots hi van estar d’acord, i, com si fossin de la mateixa
colla, van començar a llençar idees de coses que podien fer.
De tot el que van dir, van decidir muntar una TOMBOLA, amb coses que recollirien de tots els
veïns que volguessin col·laborar.
Van fer cartells, dibuixats i pintats per ells, per cridar l’atenció de la gent, que deien així:
GRAN TOMBOLA
“Pel demà de l’Adrià, enganxa’t a jugar”
Van repartir els cartels per tot el barri, i, amb l’ajuda dels pares i una furgoneta, anaven
recollint coses per tot el veïnat, i fins i tot pel poble del costat
La gent va col·laborar de debò, i els donava de tot: nines, cotxes, altres joguines, llibres,
CD’S, cafeteres, planxes, jocs de tovalloles, MP3, roba de vestir, una hamaca per a penjar als
arbres, bicicletes, pilotes, i fins i tot algun balancí que algú tenia arraconat i no sabia on
posar.....
Van ser uns dies de molta feina, però treballaven amb il·lusió, tos junts, grans i petits,
recollint, classificant, ordenant i..... finalment va arribar el dia d’obrir la tómbola en un dels
jardins
L’Adrià, que ja havia sortit de l’hospital, va poder anar a la inauguració, amb cadira de rodes, i
tots els seus amics van estar molt contents
La tómbola va ser tot un èxit, es van vendre totes les butlletes, però, quan van comptar els
diners que havien aconseguit, es van adonar que no n’hi havia prou, si comparaven amb el que
necessitaven. Es van desanimar i es van posar tristos
I quan estaven a punt d’anar-se’n cap a casa, va arribar una veïna, molt coneguda per la Joana,
que anava molts cops a casa seva a fer-li companyia i es passava llargues estones contemplant
la seva bassa de peixets i donant-los menjar. Era una dona vídua, vella, que tenia fama de ser
molt rica, la senyora Teresina.
“Encara sóc a temps de col·laborar? Estava buscant això, i no ho trobava”, va dir, mostrantlos
un talonari de talons del banc.
“Sí !!” van dir tots alhora
“Us porto això, per veure si acabo d’arrodonir el que heu recollit” – I els va donar un taló amb
una bona quantitat de diners
“Ara sí que en tindrem prou”, va dir la Clara
“Entre tots ho hem aconseguit”, va cridar Sofia
“Visca !!”, cridaven tots els petits
I en Pol va dir, fent un petó a l’Adrià: Ara podràs curar-te
La Joana, abraçant ben fort a l’Adrià, va dir: ”I, a més, ens hem fet tots amics”
I el gos, com si entengués el què passava, va dir: “Bub, bub, bub”
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat. 

TEXT: Isabel Blanch Mauri

VALORACIÓ:
Val a dir que no ha estat fàcil que prestés atenció a tota l'explicació de conte però un cop finalitzat he observar que ha captat l'atenció amb alguns detalls poc importants.
Un cop finalitzada l'explicació hem treballat i dialogat des de la perspectiva d'alguns personatges que apareixen en el conte donant l'opinió sobre com ha actuat, si s'hagués pogut millorar alguna cosa, com se sent, etc. 

dimarts, 6 de novembre del 2012

Activitat 2

ENS EMOCIONEM

L'objectiu fonamental que pretenem treballar amb aquesta activitat ha estat la intervenció en aspectes relacionats amb el llenguatge no verbal, l'expressió d'emocions i sentiments.
L'activitat es planteja després d'haver pogut establir conversació amb la participant del taller.
És arran del comentari sobre qualsevol tema espontani que proposa la jove, quan aprofitem per presentar les fotografies. Així doncs, l'adolescent ha de relacionar la situació sobre la qual s'està debatin amb la il·lustració que pensa que millora la resposta. 
A més, una segona activitat que es va proposar aprofitant algunes de les fotografies presentades és una bateria de preguntes com les següents:

- Quina emoció representa la fotografia?
- Per què penses què és així? Hi ha gestos que t'ho fan pensar?
- Penses que aquesta mateixa fotografia podria representar alguna altra emoció diferent?
- T'has trobat mai en alguna situació en la que t'hagis sentit com el jove o la jove de la fotografia? 

Aquestes són algunes de les fotografies emprades:








És interessant observar la dificultat amb la que es troben aquests joves quan se'ls proposa que puguin analitzar les fotografies.
D'entrada, tot i que no els és fàcil, tampoc els costa en excés el fet de poder reconèixer i relacionar les emocions dels nens que es representen en les fotografies.
Tot i així, el que més els costa és el fet d'haver de relacionar-ho amb vivències i situacions personals i quotidianes en les que hagin pogut experimentar algunes de les emocions que es representen.
En el cas que ho facin, acostumen a ser situacions molt senzilles pròpies de nens més petits. 

Activitat 1

FRASES FETES PER TREBALLAR LES METÀFORES (treball del llenguatge no literal)

L'objectiu específic de treballar amb aquesta activitat ha estat la literalitat que caracteritza els joves amb la Síndrome d'Asperger. 
Sempre és enriquidor veure com, amb l'edat que tenen, encara molts d'ells no són capaços d'entendre algunes metàfores. Molts diuen que les han escoltat en alguna ocasió o els són familiars però, la major part d'elles no les entenen, tot i així, jan après a viure amb aquesta dificultat. 
Amb la lectura i el suport per aprendre el significat de cadascuna d'aquestes frases, hem col·laborat amb la interiorització d'aquestes metàfores amb la intenció que quan les tornin a escoltar entenguin el seu significat atès que, gràcies a la seva capacitat humorística són capaços de fer-ho. 
Molt més difícil és pretendre que ells les integrin al seu vocabulari i a l'acte comunicatiu amb només tres mesos que he pgut estar amb ells.

Alguns exemples de frases fetes utilitzades:

(llengua catalana):
 
- Qui no corre, vola!
- On poso l'ull, poso la bala.
- És una víbora.
- És una màquina.
- Estàs amb bones mans.
- Tenir sang freda.
- Estic més avorrit que una ostra.

(llengua castellana):

- Me queda como anillo al dedo!
- Estoy de ti hasta el moño.
- Ni como ni deja comer!
- Con las manos en la masa!
- Perro ladrador, poco mordedor.
- Se te va a caer el pelo.
- Te lo digo con la mano en el corazón.
- No es oro todo lo que reluce.
- Más vale pájaro en mano, que ciento volando.
- Me he quedado frito.