dijous, 27 de desembre del 2012

Reflexió cinematogràfica

1)     Reflexions cinematogràfiques de la Síndrome d’Asperger per fer difusió a la societat en general.
“Adam: Una historia sobre dos extraños, uno, algo más extraño que el otro”
Penso que és realment una pel·lícula molt aconseguida on, es plantegen els handicaps més rellevants en els subjectes afectats per aquesta síndrome. A més, en tot moment es tracta el tema amb molt de respecte i de forma molt realista en la que es reflexa no només allò que pot suposar una dificultat per al dia de la persona SA sinó també totes potencialitats que té el protagonista.
A més, el que sembla molt interessant i que han tingut molt en compte a l’hora de realitzar aquesta pel·lícula ha estat el fet de representar tots i cadascun dels personatges que envolten el protagonista.
Per una part trobem a la companya sentimental de l’Adam. Penso que aquesta noia representa la família del subjecte SA. El seguit d’emocions que l’envaeixen, les ganes de tirar endavant amb la SA però al mateix temps els moments de ràbia, de decepció i desesperació en verure les dificultats que té l’Adam tot i l’estimació que li té. A més, és qui ha estat capaç de poder veure en el protagonista no només les seves dificultats sinó de reconèixer les seves potencialitats. És capaç d’enamorar-se i de sentir admiració per l’Adam.
D’altra banda, trobem a l’amic del pare de l’Adam, un senyor de raça negra que no apareix gaire a la pel·lícula, fa intervencions breus però en cap moment desapareix de la seva vida. L’ajuda a fer reflexions, li dóna consells i l’acompanya en qualsevol moment de la seva vida. És qui creu de forma incondicional amb l’Adam i, intervé constantment en la seva vida sense crear-li dependència. A més, tracta al noi amb naturalitat sense caure en l’actitud paternalista ni assistencialista. Penso que és aquest personatge qui representa la figura del professional de la psicopedagogia.
Per últim, ens trobem amb els pares de la Liz.  Una família convencional, amb una estructura familiar estàndard i que mai havien pensat en la diversitat existent en les necessitats de les persones fins que la seva filla ens endinsa en aquest món. Penso que aquests, sobretot el pare, representen la societat en general i la manca de difusió de la SA. La societat que no compren les diferències entre les persones i la necessitat de l’Adam de ser integrat a la societat amb naturalitat com a clar exponent de la diversitat.

AVALUACIÓ

Evidentment, la idea general i preconcebuda que tans abans de començar el període de pràctiques, sofreix algun canvi interessant. D’entrada sembla que “t’has de menjar el món”, les ganes i l’èmfasi que hi poses en realitzar la teva feina el millor possible o el màxim de les teves possibilitats fa pensar que no és feina fàcil però penses potser incrèdulament que els avenços amb els nens i joves que tractes seran més ràpids del que poden arribar a ser en realitat.
Encara que en som conscients, a la pràctica necessites veure millores en aquests nens només en el transcurs dels tres mesos que dura l’estada de les pràctiques al centre.
Poc a poc, t’adones que, a mesura que vas coneixent als nens i joves et familiaritzes amb el context de les pràctiques, vas enentent la seva realitat quotidiana, les seves dificultats i, poc a poc, també les seves potencialitats.
Una de les idees més interessants que ha evolucionat durant la meva estada de pràctiques són les possibilitats d’intervenció del psicopedagog. D’entrada sembla fàcil pensar que, el context determinarà la teva intervenció i, en cap cas penso que no sigui així però, aquesta intervenció en un context de pràctica privada de la professió del psicopedagog t’ofereix múltiples possibilitats que no només tenen a veure amb les necessitats dels nens sinó que també estan relacionades amb la crativitat i amb l’especificitat d’aquest, la formació contínua i el reciclatge professional com a eines de qualitat.
Es tracta d’un context ampli on la intervenció no està tant marcada pels protocols burocràtics sinó més bé per la impliciació professional i en la qualitat de la intervenció d’aquest. És possible doncs treballar des de diferents metodologies.
Ha estat doncs, una sorpresa gratificant que d’entrada desconeixia i t’encoratja no només a seguir treballant sinó també a apostar per la formació contínua.
Una de les dificultats importants ha estat poder parlar obertament sobre la Síndrome d’Asperger amb els nens i joves, ja que no tots els adolescents són conscients de la seva afectació, de les seves potencialitats i de les seves dificultats. Això ha suposat que en algun moment donat no haguem pogut treballar de forma desitjable.
Aquesta situació “tabú” per a alguns d’aquests nens passa per una primera fase d’acceptació no superada atès que, són els pares en primera instància els que no acaben d’acceptar ben bé quina és la dificultat del seu fill.
La dificultat la té la família per poder fer entendre als joves les seves dificultats i la necessitat i els beneficis de l’assistència al servei. Moltes d’aquestes famílies continuen pensant que es tracta d’un problema d’assetjament escolar vers el seu fill per part dels companys, d’un tema de timidesa o, fins i tot d’altres, arriben a verbalitzar que, el seu fill “no té res”.

La meva estada al centre on he realitzat les pràctiques han estat uns mesos per conèixer i endinsar-me en el món de l’Asperger que d’altra manera hagués estat difícil. No només pels coneixements teòrics de la tutora de pràctiques i també de la meva implicació en la recerca de material teòric-pràctic sinó que, a més a més, per la possiblitat de poder trobar-me amb nens i famílies reals que han estat un suport imprescindible per al meu aprenentatge.
Amb ells he pogut repassar tot allò que, fins ara havia estat un aprenentatge teòric i amb que, fins ara, sempre quedava el dubte de, és realment aplicable tot això que estic estudiant?
A més, el fet de poder relacionar-te professionalment amb les famílies d’aquests nens, pots entendre com se senten, quin és el seu entorn més directe, com els afecta el fet de tenir un fill Asperger, quines són les seves demandes i les seves necessitats que, d’alguna manera o altra també necessiten ser ateses no només pel benestar d’aquests sinó per poder atendre millor als seus fills, és precisament allò del, com cuidar-se per poder cuidar als altres.
Tot i això, fruit d’aquesta reflexió sempre s’acudeixen propostes de millora interessants, d’entre les que ressalto i comparteixo amb vosaltres les següents:
·         La necessitat de difusió d’aquesta Síndrome. Per tal que, la societat en general però, sobretot, els professionals dels diferents àmbits (escola, activitats esportives, etc.) que tenen relació amb nens i joves SA puguin arribar a entendre la seva realitat i, ajudar-los en la seva difícil tasca de conviure en societat i relacionar-se amb els altres.
·         Fruit de la intervenció de nens i joves afectats per la Síndrome d’Asperger, sorgeix també la necessitat implícita d’una intervenció sistemàtica amb el conjunt de la família i l’entorn més proper del nen. Com hem vist, el grau d’implicació de les famílies davant d’una situació com la que viuen aquests nens no és el mateix però, el que més preocupa és que tampoc és sempre el més desitjat. Així doncs, una possible proposta seria la de poder crear una escola de pares dels nens i joves Asperger. Sabem que existeixen diferents associacions de pares i familiars entorn a aquesta sídrome, però de totes maneres, el que jo proposo és un grup de pares que poguessin trobar suport a les dificultats concretes del seu fill; és a dir, allò que l’Associació corresponent no és capaç d’assumir.

Nens de primària amb la Síndrome d'Asperger

En aquest cas es tracta d’un nen amb una edat evolutiva ben diferent a les treballades habitualment. En aquest cas és un nen de sis anys amb diagnòstic de Síndrome d’Asperger.

Intervenció psicopedagògica conjunta amb nens SA de primària

Perfil del destinatari: En Joan és un nen de sis anys que forma part d’una família molt conscient de l’afectació del seu fill. Aquesta família es troba en un moment d’acceptació de la situació en la que es troba immersa tant ells com el seu propi fill en què col·laboren tots per poder el donar suport necessari que requereix el seu fill.
Els objectius específics d’intervenció amb aquest nen s’estan complint amb una certa previsió. L’evolució és lenta i esperem que el seu sostre arribi més aviat.

Objectius específics:
-          Potenciar el desenvolupament socio-emocinal i comunicatiu adaptat als diferents contextos en els que es mou el nen durant el seu dia a dia.  Es tracta doncs, de donar prioritat a l’aprenentatge d’habilitats conversacionals, és a dir, funcions comunicatives variades, respecte pel torn de paraula, atenció a l’altre i escolta activa, ser capaç de concentrar-se en n tema i també d’habilitats socials com, el fet de prendre iniciativa en una relació ja sigui amb l’adult amb el grup d’iguals, augmentant de la comprensió social i la resolució de conflictes interpersonals. Podem agrupar el treball de les habilitats socials en cinc grans grups:

·        Habilitats bàsiques d’intervenció social.
·        Habilitats de relacionar-se amb els adults.
·        Habilitats de relació amb els companys.
·        Habilitats de resolució de problmemes interpersonals.
·        Habilitats relacionades amb sentiments, emocions, sentit de l’humor i autoconcepte.

-          Potenciar i millorar la psicomotricitat fina i gruixuda atès que es tracta de nens maldestres i l’estimulació cognitiva. En aquest cas, no adjuntem cap tipus d’activitat atès que es tracta d’una elecció pròpia del professional, sempre tenint en compte l’edat del nen. Per treballar això emprarem les següents activitats:

·        Juguem a futbol amb plastilina (psicomotricitat fina).
·        Joc de taula de laberints (psicomotricitat fina).
·        Juguem a bàsquet (psicomotricitat gruixuda).
·        Sopes de lletres.
·        Buscar les diferències.
·        Dibuixos simètrics.

-          Lectura de contes:

·        Treballem la comprensió lectora.
·        El reconeixement dels sentiments i les emocions dels personatges dels contes i també amb fotografies de personatges reals per tal de poder identificar l’expressió facial i els gestos que hem de tenir en compte a l’hora de poder reconèixer les emocions i empatitzar amb els altres.

-          Joc simbòlic i jocs de taula:

·        El restaurant.
·        El parxís.
·        La oca.