Reflexió cinematogràfica

1)     Reflexions cinematogràfiques de la Síndrome d’Asperger per fer difusió a la societat en general.

“Adam: Una historia sobre dos extraños, uno, algo más extraño que el otro”

Penso que és realment una pel·lícula molt aconseguida on, es plantegen els handicaps més rellevants en els subjectes afectats per aquesta síndrome. A més, en tot moment es tracta el tema amb molt de respecte i de forma molt realista en la que es reflexa no només allò que pot suposar una dificultat per al dia de la persona SA sinó també totes potencialitats que té el protagonista.

A més, el que sembla molt interessant i que han tingut molt en compte a l’hora de realitzar aquesta pel·lícula ha estat el fet de representar tots i cadascun dels personatges que envolten el protagonista.

Per una part trobem a la companya sentimental de l’Adam. Penso que aquesta noia representa la família del subjecte SA. El seguit d’emocions que l’envaeixen, les ganes de tirar endavant amb la SA però al mateix temps els moments de ràbia, de decepció i desesperació en verure les dificultats que té l’Adam tot i l’estimació que li té. A més, és qui ha estat capaç de poder veure en el protagonista no només les seves dificultats sinó de reconèixer les seves potencialitats. És capaç d’enamorar-se i de sentir admiració per l’Adam.

D’altra banda, trobem a l’amic del pare de l’Adam, un senyor de raça negra que no apareix gaire a la pel·lícula, fa intervencions breus però en cap moment desapareix de la seva vida. L’ajuda a fer reflexions, li dóna consells i l’acompanya en qualsevol moment de la seva vida. És qui creu de forma incondicional amb l’Adam i, intervé constantment en la seva vida sense crear-li dependència. A més, tracta al noi amb naturalitat sense caure en l’actitud paternalista ni assistencialista. Penso que és aquest personatge qui representa la figura del professional de la psicopedagogia.

Per últim, ens trobem amb els pares de la Liz.  Una família convencional, amb una estructura familiar estàndard i que mai havien pensat en la diversitat existent en les necessitats de les persones fins que la seva filla ens endinsa en aquest món. Penso que aquests, sobretot el pare, representen la societat en general i la manca de difusió de la SA. La societat que no compren les diferències entre les persones i la necessitat de l’Adam de ser integrat a la societat amb naturalitat com a clar exponent de la diversitat.