Hola!!!
Aquest Pràcticum II treballaré la Síndrome d'Asperger. Em centraré amb dos alumnes d'educació secundària. En un dels alumnes intentarem estimular les habilitats socials, ja que és una dificultat pròpia dels alumnes amb aquesta síndrome.Amb l'altre alumne treballarem aspectes acadèmics.
Aquí us penjo el meu pla de treball per a què pugueu veure en què consisitirà el treball:
BLOC
1: DEFINICIÓ DEL PROJECTE/ FONAMENTACIÓ TEÒRICA
1.
Títol del projecte
La Síndrome d’Asperger. Anàlisi
d’habilitats socials i aspectes acadèmics.
2.
Descripció del tema del projecte
L’objectiu principal
d’aquest pla de treball és l’observació i intervenció amb nens afectats per
aquesta Síndrome referint-me a l’anàlisi transverval per saber com afecta en
les diferents etapes evolutives de cada subjecte.
La meva intervensió
serà veure com afecta i com s’intervé amb aquests nens al llarg de la seva vida
tenint en compte les dificultats que comporta tenir la Síndrome en aspectes de
la seva vida tant a nivell d’habilitats socials, de llenguatge, motricitat, aspectes
acadèmics, etc.
Tot i això, s’ha de
tenir en compte que el context no només és divers per les diferències que els
separen tot i sofrir la mateixa Síndrome tenint en cmpte que no tots es troben
en el mateix grau d’afectació i no solament entre ells varia l’edat, sinó que,
existeixen altres variables que també afecten com són: la implicació i el grau
d’acceptació familiar per l’afectació del seu fill, la consciència que té cada
subjecte de la síndrome, la importància i la necessitat que veu la família per
l’assitència a recursos terapèutics i d’intervenció, etc.
3.
Supòsits teòrics del projecte.
En el moment
d’iniciar la intervenció psicopedagògica hem de tenir molt clar l’entorn en el
que ens trobem ciscumscrits, així doncs, és imprescindible conèixer quin és el
marc legal en el que ens movem atès que, la nostra tasca professinal s’emmarca
dintre de l’exercici privat de la professió.
La peculiar forma de
pensar i comprendre el món que mostren les persones amb la Síndrome d’Asperger podem
explicar-la a partir de diversos models teòrics tenint en compte el
funcionament psicològic que caracteritza aquests nens.
L’educació especial
es pot conceptualitzar com disciplina pedagògica d’àmbit teoricopràctic,
vinculada al fet educatiu en la seua globalitat. Per això té un caràcter
marcadament interdisciplinar i multidisciplinar i que s’ocupa, des de la seua
pròpia perspectiva, de la intervenció i la resposta educativa basada en
l’acceptació de la diversitat de xiquets i xiquetes que aprenen per a
aconseguir l’optimització de les possibilitats de l’alumnat amb deficiències,
discapacitats escolars i minusvalideses i que, per tant, requereixen
necessitats educatives especials.
Ens interessa partir de les aportacions dels clàssics en
psicologia evolutiva per anar introduint les aportacions de científics més
actuals. La meva intenció és aprofundir en aquest coneixement a partir d'una
visió general i panoràmica del període, per passar tot seguit a focalitzar el
nostre interès en el concepte de representació mental.
Em centraré en les diverses interpretacions que es fan
del terme per passar tot seguit a l'esquema d'acció com a manifestació empírica
del saber del nen. Creiem que aquesta informació pot esdevenir fonamental a
l'hora d’analitzar la conducta de l’alumne .
Encara que tenim en compte un dels paràmetres establerts
per Vigostki, la coneguda zona de desenvolupament proper (ZDP), volem
subratllar la rellevància que donem al fet de conèixer quines són les
estructures, els mecanismes o estratègies, en definitiva, el nivell de
competència cognitiva quan parlem del nivell de desenvolupament real, el
primer dels seus paràmetres. Sense aquestes referències prèvies no podrem
dibuixar quin serà el nivell potencial, el grau d'expectatives que pot dibuixar
l'espai de la ZDP. Aquest
coneixement pot incidir directament en la qualitat i l’eficàcia de les
posteriors intervencions psicopedagògiques.
El Diagnòstic en
Educació és una de les funcions principals dels professionals dedicats a
l'orientació educativa. Un dels objectius fonamentals de la psicopedagogia és
portar a terme l'avaluació i el diagnòstic individualitzat de la persona per
tal de poder oferir-li una resposta respecte a les seves necessitats
acadèmiques, afectives o relacionals.
Analitzem doncs,
aquestes tres teories: la Teoria sobre el dèficit
en “Teoria de la Ment”, Teoria del dèficit de
la “Funció executiva” i la
Teoria de la “Disfunció de l’hemisferi dret”.
Segons la Teoria de la Ment, els humans son capaços d’instruir els
estats mentals dels altres. Aquesta teoria diu que en la nostra vida diària no
ens comportem únicament com a observadors davant del món i de la gent que ens
envolta sinó que, a més, de manera
gairebé mecànica, atribui¡ïm i inferim la presència oculta o no explícita de
plans, intencions, creences o desitjos que ens permeten explicar i comprendre
aquestes conductes observadores.
Així doncs, posseïm
la capacitat de “posar-nos en el lloc de l’altre” i, sense aquesta capacitat
les conductes alienes serien imprevisibles, mancades de sentit.
Des d’aquesta teoria,
les persones amb la Síndrome
d’Asperger mostren serioses dificultats per intuir el món mental dels altres.
La Teoria del “dèficit de la funció executiva”. La funció
executiva ha estat definida com l’habilitat per mantenir actiu un conjunt
apropiat d’estratègies de resolució de problemes amb la finalitat d’arribar a
una meta futura.
Les persones amb la Síndrome d’Asperger tenen
un dèficit en les funcions executives ja que, les seves conductes i els seus
processos de pensament són generalment rígids, repetitius i perseverants.
Així doncs, una disfunció en l’hemisferi dret té conseqüències
molt importants en la vida d’un individu: els problemes per a interpretar
gestos i posats o per a adaptar el to de veu al missatge que es vol transmetre,
la malaptesa en el control postural o les dificultats per a integrar la
informació en un tot coherent i significatiu obstaculitzen de manera
significativa la fuïdesa, reciprocitat i dinamisme que caracteritza les
interaccions entre els éssers humans.
4.
Raons de la seva tria, interès i prospectiva
Tot i la meva curta
trajectòria a un centre escolar he pogut anar observant que avui dia molts
alumnes presenten diferents trastorns educatius els quals dificulten el seu
aprenentatge en el dia a dia a l’escola.
Conèixer les peculiaritats de cadascun d’aquests trastorns és necessari per
poder atendre qualsevol demanda tan de les famílies com dels alumnes. És per
això que aquest segon pràcticum el voldria dedicar exclusivament a algun
trastorn en concret per tal de conèixer amb profunditat totes les
característiques de l’alumnat amb el trastorn en concret, la invertenció que se
li farà per poder donar resposta, l’assessorament que rebran les famílies, etc.
Tinc cert interès en aquesta temàtica, ja que en el dia a dia a l’escola és
molt fàcil trobar-te amb alumnes que tenen aquesta patologia, entre d’altres.
Per això, tenir un referent de com actuar penso que és una cosa molt
productiva.
5.
Subjectes del
projecte,
nivell de la pràctica educativa i dimensions d’anàlisi.
Els subjectes
sobre els quals faré referència i duré a terme les pràctiques seran dos. Un nen
de 1r d’ESO que té 13 anys i una nena de 4t d’ESO que té 15 anys. Amb l’Albert
treballarem des d’una perspectiva més social, és a dir, diferents estratègies,
metodologies, dinàmiques, etc. sobre com millorar les habilitats socials, ja
que nens amb aquesta Síndrome presenten moltes dificultats en quant a les
habilitats socials.
Amb l’Estel,
ens centrarem amb aspectes relacionats amb l’àmbit acadèmic, és a dir,
analitzarem quines dificultats presenta en el seu dia a dia a l’institut, amb
què se l’ha d’ajudar per tal de desenvolupar-se i adquirir les competències
bàsiques amb la menor dificultat possible.
6.
BIBLIOGRAFIA
-
Moreneo, C, et.al. Models d’orientació i
intervenció psicopedagògica. Ed. UOC. Barcelona: 2003
-
Monereo, C. i Solé, l. (Coords.).
(1999). El asesoramiento
psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.
-
Sánchez, E. (2000). El asesoramiento psicopedagógico: un estudio
observacional sobre las dificultades de los psicopedagogos para trabajar con
los profesores. Infancia y Aprendizaje,
91, 55-77.
Webgrafia:
Associació Asperger
de Catalunya
www.edu365.cat
BLOC 2: PROPOSTA METODOLÒGICA
La proposta metodològica
per treballar amb l’Albert, és a dir, el desenvolupament de les habilitats
socials és la següent:
A partir d’un Taller d’Habilitats Socials treballarem
amb aquest nen, ja que no n’és conscient del tipus d’afectació que té, ja que
desconeix la Síndrome
d’Asperger tot i conviure amb ella cada dia.
Els objetius seran els
següents:
·
Potenciar el desenvolupament socio-emocional i comunicatiu adaptat als
diferents contextos en els que es mou el nen/jove durant el seu dia a dia. Es tracta de donar prioritat a l’aprenentatge d’habilitats conversacionals, és a dir, funcions comunicatives variades,
respecte pel torn de paraula, atenció a l’altre i escolta activa, ser capaç de
concentrar-se en un tema i també d’habilitats
socials com, en fet de prendre iniciativa en una relació ja sigui amb
l’adult, amb el grup d’iguals, augment de la comprensió social i la resolució
de conflictes interpersonals.
·
Desenvolupament del sentit de la identitat, l’autoconcepte i l’autoestima. Amb la intervenció a aquest nivell pretenc estimular les potencialitats del
nen afectat amb la Síndrome
d’Asperger, per tal d’aconseguir la seva acceptació i la seva integració.
·
Donar suport al nen afectat per la Síndrome d’Asperger per tal que pugui ampliar la
seva flexibilitat cognitiva i estimular l’activitat funcional i l’autonomia. El que pretenc amb aquest objectiu és poder augmentar la seva flexibilitat
de llenguatge.
·
Suport emocional i afavorir la participació activa del propi nen.
·
Aspectes pragmàtics del llenguatge i la comunicació.
A partir d’aquests objectius treballarem amb diferents activitats que tenen
els mateixos objectius.
La proposta
metodològia per treballar amb l’Estel, és a dir, aspectes relacionats amb
l’àmbit acadèmic és la següent:
Els objectius per
tal d’aconseguir una Reestructuració
psicopedagògica seran els següents:
·
Afavorir el rendiment acadèmic, l’adquisició d’hàbits
d’estudi i estratègies d’aprenentatge adequats a l’etapa educativa en al que es
troba la nena. Es tracta de transformar
l’aprenentatge en una tasca gratificant que no provoqui ansietat a la nena de
manera que assoleixi èxits per tal que l’activitat d’aprenentatge la motivi i
augmenti la seva autoestima. Els pictogrames són una gran eina a aquest nivell.
·
Tècniques i hàbit d’estudi.
-Lectura del tema que hem de treballar.
- Subratllat i
comprensió del text.
- Es realitzen preguntes a la jove per valorar
la comprensió lectora i en cas de necessitat, se li explica novament allò que
no ha entès.
- Realització de
l’esquema corresponent de la matèria que s’ha de treballar.
- Confecció de
les activitats de classe.
TEMPORALITZACIÓ:
L’horari
d’assitència a les pràctiques serà sempre a les tardes i acotant-ho al màxim
amb l’assistència dels nens al servei.
L’horari d’assistència serà el següent:
DILLUNS
|
DIMECRES
|
DIVENDRES
|
Taller d’habilitats socials
|
Reeducació psicopedagògica
|
Taller d’habilitats socials/ Reeducació psicopedagòcia
|
17.30h a 20.
30h
|
17.30h a 20.
30h
|
17.30h a 20.
30h
|
·
Els divendres les
sessions seran quinzenals, una setmana es treballarà el taller d’habilitats
socials i la següent serà la reeducació psicopedagògica.
Dintre
d’aquest horari hi haurà TRES FASES:
1a fase) Presa de
contacte amb els nens. Primeres sessions per poder establir una relació de
confiança. Observació de les dificultats i potencialitats dels nens i recerca
del material per poder intervenir tenint en compte allò observat.
2a fase) Observacions
i intervenció concreta amb els subjectes i avaluació sumativa de la intervenció
atès que, a mesura que anem intervenint podem adonar-nos de com enfocar el
treball que estem portant a terme amb ells.
3a fase) Avaluació
